En els últims 50 anys hem usat els ordinadors per a fer càlculs que els humans trigaríem anys a fer. El que passa és que hi ha càlculs tan complicats que fins i tot els ordinadors trigarien anys a fer. Aquests càlculs són, per exemple, el pronòstic del temps, o processar una animació de l'espai, o càlculs moleculars. Els humans, per a solucionar aquest problema, hem creat espais on milers de ordinadors treballen junts, i es converteixen en un supercomputador. Però, com són realment?
A Catalunya, el primer supercomputador va aparèixer l'any 1992, quan el mot internet començava a sonar en alguns llocs. Va ser el primer supercomputador d'Espanya, i en aquella època tenia una potència excepcional:
- Disc dur HDD de 4GB
- Processador de 1 nucli, de 169Mhz (~ 0,169Ghz)
- Memòria RAM de 37MB
En aquella època aquest ordinaror ocupava molt espai, i ara aquesta potència ens cap de sobres en un mòbil.
I és que fins fa uns quants anys, la potència dels computadors seguia la llei de Moore. Diu (resumint) que un ordinador duplica la seva potència de processador i memòria cada 18 mesos, ja que els científics no paren de investigar com fer més petits els components.
Però ara hem arribat en un punt on costa molt fer més petits els components d'un ordinaror, ja que en poc temps arribarem al nivell atòmic. I els àtoms no es poden partir.
Actualment, el BCS (Barcelona supercomputing center) té el MareNostrum V, com veieu en la imatge, ocupa tota una església. Té aproximadament 50.000 processadors, 10 TB de RAM i és el més potent d'Europa. El preu que ha de pagar el BCS per a tenir aquest monstre a Barcelona són els milers d'Euros que es gasten per a refrigerar tots els processadors.
Així que, resumint, la potència dels ordinarors pot arribar al màxim en pocs anys. Però els científics no es donaran per vençuts fins que no trobin una solució al problema de la partició dels àtoms; però fa pocs anys van trobar una solució, que encara estan investigant: la Quàntica. Però això és un tema que parlaré més endavant!
